“La societat que Guy Debord descrivia ha anat més enllà. Un dels elements claus és l’aparició d’Internet i de la seva repercussió dins del temps lliure, cada cop més mediatitzat. La intimitat, l’únic que teòricament quedava fora del poder del espectacle, ha passat a ser una mercaderia més en forma d’imatge: dins les xarxes socials, programes com els reality shows, etc. hi queda palès. La pròpia intimitat, doncs, pot ser comprada i venuda, i només d’aquesta forma té importància dins del marc general de significació, encara que sigui momentàniament. Les persones seduïdes per la idea de sobresortir de la massa es comporten com l’objecte que vol sobresortir de la resta de mercaderies; d’aquesta manera, l’home, que abans exercia de vedette, ara és producte i vedette al mateix temps.”
Aquesta és l’última part del meu treball, la conclusió, sobre aquest llibre i aquest bon home. No ha acabat sent tan horripilant, sinó tot el contrari. Un cop entés m’ha semblat una crítica al capitalisme que va molt més enllà de la que va fer Marx (qüestió d’opinions). Impressionant. No entenc com no ha triomfat, i és a hores d’ara, desconeguda per molts.
Si en tinc ganes, aniré penjant capítols separats sobre el tema (o si estàs interessada puc passar-te en concret el treball en si). Llegir aquest llibre m’ha despertat bastant l’intel·lecte, independentment si estic més o menys d’acord amb el que diu Debord.
He penjat aquesta part de conclusió perquè em sembla que està ben vista. Quan dic vedette (terme fet servir per Debord) em refereixo a espectador, treballador, humà mediatizat.
Ja diràs el què.
Marina
