Potser em repeteixo dient que tinc la sensació que el 2010 serà un any important, però es va fent palpable a mesura que passen els dies, setmanes i dos mesos que portem a l’esquena.
Crec que l’entrada cap un any nou i l’abandó, doncs, del vell, és un bon moment per fer un reset mental: una Renovatio (si s’escau, és clar). En el meu cas, era imprescindible.
Podria explicar la meva vida i els canvis que hi he introduït, però crec que tampoc és necessari. Volia enfocar aquest escrit cap a la música. Em considero una persona suficientment oberta com per ampliar horitzons i acceptar i nutrit-me de noves propostes (en tots els àmbits) i la veritat és que m’encanta ser així. De fet avui a classe de “Arts Escèniques II” citavem a Petrarca i la seva definició de “bon humanista”: aquella persona amb l’afany d’aprendre coses noves, d’interessar-se per allò nou, desconegut. Aquella persona que no ho podrà aprendre tot però que no deixarà d’aprendre mai. Doncs jo sóc una humanista de cap a peus.
Acotem: musicalment sempre he estat inclinada pel rock (amb les seves variants i èpoques), el pop (amb el seu ampli ventall). Música que jo creia fins fa poc “alternativa” (podriem posar-nos a discutir sobre aquesta paraula, però m’enrollaria massa i ja ho he discutit en algun blog de facebook, així que ho deixaré per una altra ocasió).
Arrel del nou local “alternatiu” que obrirà les portes properament al centre de Girona, he comprovat que:
-L’alternativitat és diferent per tothom
-Un tipus de música pot ser alternativa, deixar de ser-ho i tornar-ho a ser (i continuant amb aquest bucle no acabariem mai, així que s’entén)
-Un grup pot ser alternatiu en una època concreta de la seva trajectòria, deixar-ho de ser…
-Un grup pot ser alternatiu i alhora comercial! Crec que això és important no ometre-ho, perquè a vegades es confón i crec que és absolutament erroni. De fet la música és tota comercial (i això podria ser un altre llarg tema…)
Partint d’aquesta base i que les persones vivim condicionats per l’espai i el temps, he de dir que les circumstàncies han volgut que començi a investigar dins un camp totalment nou per a mi: l’extens món de la música electrònica. Quan una cosa m’interessa, m’agrada estudiar-l i conèixer-la bé, així doncs properament faré un article palant-ne. De moment vull dir que he obert una bombolla nova dins el meu cervell musical on hi faig lloc i dono la benvinguda a aquesta esfera que va néixer cap als anys seixanta (i on obviament, els beatles també en són participants, que no creadors) i que segueix avui dia. Deixaré una cançó que em sembla genial, tot i que ja l’he posat a la llista de Spotify.
Properament, més!
Andrea.
